Marges

En Menna és un jove (¿hauria de dir un home?) de quaranta anys que està passant, potser ja no patint, una crisi existencial. No troba el seu lloc al món, per entendre’ns. Tres anys enrere, es va morir l’Ada, la seva companya, i ell se sent «dépaysé», que diuen en francès. És per això que decideix anar a passar un mes de juliol —que ampliarà a quinze dies més d’agost— al Priorat, el país petit de son pare. S’estarà en un mas acabat d’arreglar per al turisme rural. El noi és fill del lloc. O fill de fill del lloc. En el seu cas, doncs, un fill trasplantat a una altra banda, que no oblida la força ni el caràcter del paisatge prioratí, presidit pel Montsant. La pau del país no pot sinó dur calma al seu esperit. I la practicarà ell mateix, aquesta pau, amb una convicció plena i amb una admirable tenacitat. Gairebé com mediten els budistes: «Aleshores he tancat els ulls i he sumit en la immobilitat qualsevol membre que em pogués distreure de ser pedra, terrer, arrel, foscor».